26.2.10

la lliçó dels apotegmes

















Dos ancians havien viscut junts moltíssims anys i mai no havien tingut cap discussió. Un d'ells digué a l'altre: «Posem-nos a discutir almenys una vegada, com fa tothom.» Però el germà contestà: «No sé pas com es fa això.» L'altre digué: «Mira, jo poso un maó aquí al mig, i jo dic: «És meu»; i tu dius: «No, és meu.» Així és com es comença una disputa.» Van posar, doncs, el maó al mig, i un d'ells digué: «És meu.» I l'altre féu: «No, és meu.» Però el primer replicà: «És veritat, és teu. Agafa'l i vés-te'n.»

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Montserrat! Ets TU!!! Quina gràcia! Al veure tantes coses de St. Benet, i la foto...

Imagines que la convivència fos tan fàcil? On hi ha una germana així? que l'anirem a buscar! ;) Amb el temps seria avorrit... no trobes? ;)

Una abraçada!

Montserrat Unterlöhner ha dit...

Hola Zoila!
I tant que sóc jo! m'alegra veure't per aquí!

Això de la convivència tot és proposar-s'ho, després surt el que surt...

una abraçada!!!