Permeteu-me expressar la meva alegria per la visita de Sant Pare al temple de la Sagrada Família de Barcelona.
Les meves raons per estar contenta són ben senzilles:
1) El temple de la Sagrada Família forma part de la meva identitat com a catalana i com a cristiana i, d'alguna manera, em fa sentir orgullosa de ser-ho. A més, Gaudí és un arquitecte únic i la seva obra ho demostra. Que es parli de la seva santedat també indica que és un model riquíssim per a tots nosaltres, del qual podem aprendre moltes coses.
2) El Sant Pare és el vicari de Crist a la Terra, per tant, la seva és una visita molt especial.
Sense perdre de vista que Déu i l'Esperit Sant són sempre amb nosaltres i que no cal el Papa per apropar-nos-hi, és entrenyable rebre a casa nostra aquell que l'Església reconeix com a successor de Pere.
Vivint amb alegria aquest moment de comunió expressem la nostra fe i el nostre compromís amb l'Església de Jesucrist com a projecte en construcció, del qual nosaltres també en formem part i en som pedres vives.
Apunt personal
L'any 2003, quan el Papa Joan Pau II va venir a Madrid, vaig anar-lo a trobar amb una peregrinació organitzada per la Delegació Pastoral de Joventut del Bisbat de Barcelona (que aleshores tenia al seu capdavant la nostra estimada Rosa Deulofeu). Tot i que jo hi anava sense masses espectatives, ni cap simpatia especial per la figura del Sant Pare, aquell viatge va suposar per a mí una vivència molt especial amb una experiència de fe molt intensa i profunda. Des d'aleshores he vist el Papa d'una manera diferent -no com una icona o un ídol al qual cal seguir cegament- però sí com una persona a través de la qual l'Esperit Sant realment actua.
No deixem escapar aquesta oportunitat, ni subestimem els dons que la presència del Sant Pare pot suposar per a tots nosaltres, mantinguem els cors oberts i deixem que la gràcia hi entri... una mica de fe ens pot canviar la vida! Us ho dic per experiència!
