"Una boníssima notícia"

Permeteu-me expressar la meva alegria per la visita de Sant Pare al temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Les meves raons per estar contenta són ben senzilles:

1) El temple de la Sagrada Família forma part de la meva identitat com a catalana i com a cristiana i, d'alguna manera, em fa sentir orgullosa de ser-ho. A més, Gaudí és un arquitecte únic i la seva obra ho demostra. Que es parli de la seva santedat també indica que és un model riquíssim per a tots nosaltres, del qual podem aprendre moltes coses.

2) El Sant Pare és el vicari de Crist a la Terra, per tant, la seva és una visita molt especial.

Sense perdre de vista que Déu i l'Esperit Sant són sempre amb nosaltres i que no cal el Papa per apropar-nos-hi, és entrenyable rebre a casa nostra aquell que l'Església reconeix com a successor de Pere.

Vivint amb alegria aquest moment de comunió expressem la nostra fe i el nostre compromís amb l'Església de Jesucrist com a projecte en construcció, del qual nosaltres també en formem part i en som pedres vives.

Apunt personal

L'any 2003, quan el Papa Joan Pau II va venir a Madrid, vaig anar-lo a trobar amb una peregrinació organitzada per la Delegació Pastoral de Joventut del Bisbat de Barcelona (que aleshores tenia al seu capdavant la nostra estimada Rosa Deulofeu). Tot i que jo hi anava sense masses espectatives, ni cap simpatia especial per la figura del Sant Pare, aquell viatge va suposar per a mí una vivència molt especial amb una experiència de fe molt intensa i profunda. Des d'aleshores he vist el Papa d'una manera diferent -no com una icona o un ídol al qual cal seguir cegament- però sí com una persona a través de la qual l'Esperit Sant realment actua.

No deixem escapar aquesta oportunitat, ni subestimem els dons que la presència del Sant Pare pot suposar per a tots nosaltres, mantinguem els cors oberts i deixem que la gràcia hi entri... una mica de fe ens pot canviar la vida! Us ho dic per experiència!

Una anècdota de la visita del Papa a Montserrat el 1982.

Joan Godayol: una manera de viure l'Església

Avui ha presidit l'eucaristia el bisbe Godayol. Jo no el coneixia, de fet, he de reconèixer que, pràcticament, ni n'havia sentit a parlar. Però crec que val la pena escoltar-lo perquè diu coses molt sensates.

L'Evangeli d'avui li ha anat d'allò més bé per parlar-nos del llenguatge de Déu, de com Jesús es va fer entendre davant d'aquells pescadors adaptant-se a allò que ells coneixien, en aquest cas, la pesca.

I es que Déu és viu! i parla de moltes maneres! i ens parla a cadascun de nosaltres! i hem de procurar que l'Església sigui també viva i no s'estanqui amb burocràcies estèrils i normes i preceptes que ens allunyin d'allò que és essencial: que Déu és viu i l'hem de veure en els germans que tenim al nostre voltant... Cal saber escoltar què ens demana avui, ara i aquí el Senyor, i tenir la disponibilitat per, com Isaïes, contestar-li "aquí em teniu: envieu-m'hi."

Mirant per internet, he trobat un tall de veu d'una entrevista que van fer-li en Francesc Romeu i en Jordi Llisterri fa uns tres anys, quan en Godayol va arribar del Perú i era destinat al Temple del Tibidabo:

http://www.focnou.com/blog/200704/godayol.mp3

En quedo amb la idea: "A mi m'interessa la vida. La vida de l'Església (...) jo, a l'Església, l'estimo molt i li he entregat la vida i la hi continuo donant... Ara, és clar, jo no crec en l'administració Vaticana(...) Si es que ajuda al ministeri del Papa, té un sentit i té el meu respecte, però quan es dispara pel seu compte - fora, distanciat o en contra del Papa- jo, ho tatxo, dic: això no és de Crist, per tant, a mi no m'importa."

Més coses a:http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Godayol_i_Colom

Homenatge al bisbe Joan

Joan Roig i Diggle: màrtir als 19 anys d'edat

Avui, vull fer memòria de la mort de Joan Roig i Diggle (en John) que va ser pres i assessinat la nit de l'11 al 12 de setembre de 1936.

A la Positio que és ara a Roma, on s'està estudiant la seva possible beatificació, s'hi llegeix:

Así llegó la noche decisiva del 11 de septiembre de 1936, en que fue asaltado y desvalijado el hogar de Joan Roig Diggle, y todo en espacio de pocas horas que culminó llevándose al joven Juan.

El asalto a mano armada y con nocturnidad a un hogar en el que estaba la madre, un hijo y dos hijas, jóvenes, no podía ser

tranquilizador.

Recuerda su hermana a Juan, delante de aquellos hombres que no cesaban de apuntarle:

"Su cara pálida y su triste mirar hacían entremecerse, pero me dijo claramente que había pasado una terrible impresión al quedar solo con aquellos hombres (...) A medida que el tiempo pasaba parecía más valiente, más tranquilo y más confiado en la ayuda divina y sin queja alguna recibe los más groseros insultos (...) Lo introdujeron dentro de un coche y desde la ventanilla nos dice el último adiós(...). Ya no era hombre abatido por el temor a los sufrimientos, sino cristiano preparado para el triunfo"

Los detalles de la muerte de Juan Roig se pudieron saber cuando su tío Jaime Marés se enteró de que sus sobrino había sido sacado con violencia de su casa; temiéndse lo peor, lo comunicó inmediatamente a un amigo suyo que se había ofrecido para ayudarlo.

Uno de los verdugos confesó a un amigo suyo: "¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió",confesión que después hizo llegar a la madre y hermanas del siervo de Dios.

"¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió"

Para los testigos interrogados en la investigación diocesana en el caso del Siervo de Dios creen que se trató de un verdadero martirio:

"El único motivo por el que lo mataron fue porque era católico. Porque era un chico que destacaba a nivel religioso. No tenía otra vinculación que la parroquia. Murió por defender a Cristo."

Us recordo que la Rosa Deulofeu va ser presidenta de l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle, d'ell va dir:

"Joan Roig era una persona profundament tocada per la paraula de Déu i és aquesta experiència del seu amor per Jesucrist la que li va donar la fortalesa en el moment en que el van matar"

"El seu testimoni de vida pot arlar a molts joves actuals(...) que sigui la vida d'aquest jove qui parli als joves"

Ets al Facebook? Doncs uneix-te al grup

Tenim un amic al cel: Joan Roig i Diggle

T-Déu: viatja amb Sant Pau

Diumenge passat vam tenir la XII Trobada General del Moviment Cristià de Joves. Vam trobar-nos una cinquantena de Joves a les instal·lacions del Col·legi Jesús, Maria i Josep (Parròquia de Sant Josep Manyanet) de Barcelona i vam passar una dia de germanor. El programa era força complert: trobada, pregària d'inici, activitat de matí "viatgem amb Sant Pau", Eucaristia -amb el pas a la militància de 4 joves-, dinar, activitat de tarda i hora dels adéus.

El Moviment Crsitià de Joves és un moviment d'Església d'acció catòlica general. Jo el veig com un punt de trobada i un referent d'identificació dels joves cristians de la nostra diòcesi. D'alguna manera vol recollir l'herència de l'antiga FJCC (Federació de Joves Cristians de Catalunya) posant en marxa un espai per aprofundir en la fe més enllà de la pròpia parròquia o moviment especialitzat. Es tracta de fer església i de viure uns ideals comuns: 

els d'un estil de vida que es manifesta explícitament creient i estima de cor l’Església (document Base)

• EL MILLOR DE LA TROBADA: L'ambient de bon rotllo!
• EL QUE MÉS EM VA TRIUMFAR: La dinàmica de les cartes (cadascú escrivia la pròpia adreça en un sobre amb el segell i tot, i el donava a qui volia per iniciar una correspondència a l'estil de les cartes de Sant Pau)
• EL PITJOR: Vaig trobar a faltar el solet (va fer un dia ben rúfol) i que vinguessin companys i companyes de l'Arxiprestat de la Cisa i Mataró!

 

Malauradament ahir em vaig perdre la gran festa d'en Miquel Álvarez, el dia de la seva ordenació sacerdotal. És un d'aquells moments que només es viuen un cop a la vida.

Des d'aquí li envio una forta abraçada fraternal (una més de les moltíssimes que deuria rebre ahir abans, durant i després de la cerimònia).

Ja portem alguns cursos fent camí plegats en la catequesi dels joves a la parròquia i només vull dir-te que  estic segura que seràs un bon capellà. Enhorabona, Miquel!

També felicito en Jordi (amb qui també vaig coincidir un temps a la parròquia) i en Manel. Gràcies per la vostra generositat en fer aquest pas tan important!

Rosa Deulofeu, un regal per la nostra Església!

Suposo que tots coneixeu el testimoni de la Rosa Deulofeu (en tenim un recull en aquest enllaç: http://xarxajc.iespana.es/biografies/rosadeulofeu.htm.)

La notícia és que: "El Cardenal Lluis Martínez Sistach ha comunicat que l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit iniciar la causa de beatificació i canonització de la noia seglar Rosa Deulofeu, que mori a Barcelona el 5 de gener de 2004." (Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona)

Personalment, vaig coincidir un parell de vegades amb la Rosa. La veritat és que no la vaig conèixer gaire. Però sí que he recollit els fruits del seu esforç. D'una banda, gaudint de la peregrinació que la Delegació de Joventut va organitzar -de manera excel·lent- a la visita del St. Pare a Madrid l'any 2003 (quan la Rosa ja estava malalta, tot i que encara no ho sabia...) i després amb el seu suport a la Causa de Beatificació del Jove màrtir Joan Roig i Diggle (ella va presidir l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle) -amb la qual ara jo m'hi implico directament-

En fi, ha de ser realment una font d'esperança per a nosaltres el testimoni de la Rosa. Llegint els seus textos i les seves reflexions ens adonem que Crist estava realment en ella i hem de donar gràcies a Deú perquè la nostra diòcesi pogui gaudir d'aquest do tan gran!