Avui ha presidit l'eucaristia el bisbe Godayol. Jo no el coneixia, de fet, he de reconèixer que, pràcticament, ni n'havia sentit a parlar. Però crec que val la pena escoltar-lo perquè diu coses molt sensates.
L'Evangeli d'avui li ha anat d'allò més bé per parlar-nos del llenguatge de Déu, de com Jesús es va fer entendre davant d'aquells pescadors adaptant-se a allò que ells coneixien, en aquest cas, la pesca.
I es que Déu és viu! i parla de moltes maneres! i ens parla a cadascun de nosaltres! i hem de procurar que l'Església sigui també viva i no s'estanqui amb burocràcies estèrils i normes i preceptes que ens allunyin d'allò que és essencial: que Déu és viu i l'hem de veure en els germans que tenim al nostre voltant... Cal saber escoltar què ens demana avui, ara i aquí el Senyor, i tenir la disponibilitat per, com Isaïes, contestar-li "aquí em teniu: envieu-m'hi."
Mirant per internet, he trobat un tall de veu d'una entrevista que van fer-li en Francesc Romeu i en Jordi Llisterri fa uns tres anys, quan en Godayol va arribar del Perú i era destinat al Temple del Tibidabo:
http://www.focnou.com/blog/200704/godayol.mp3En quedo amb la idea: "A mi m'interessa la vida. La vida de l'Església (...) jo, a l'Església, l'estimo molt i li he entregat la vida i la hi continuo donant... Ara, és clar, jo no crec en l'administració Vaticana(...) Si es que ajuda al ministeri del Papa, té un sentit i té el meu respecte, però quan es dispara pel seu compte - fora, distanciat o en contra del Papa- jo, ho tatxo, dic: això no és de Crist, per tant, a mi no m'importa."
