Recepta de Quaresma

Per viure la quaresma amb sentit necessitem tres ingredients bàsics:

1r el dejuni: A part de no menjar carn els divendres, de què més podem dejunar? tv, oci, capritxos...  quan un dejuna convençut i content, guanya una partida a l'egocentrisme i a

 l'aburgesament.

Mireu què ens diu un noi de 13 anys de Chimbote, al Perú (està malalt, els seus pares li van transmetre la sida en néixer)   

"Saben que estoy viendo que ofrecer en esta semana santa a jesus, se me hace dificil...pensaba hacer ayuno no tiene sentido ya que siempre paso hambre,  no seria dificil dejar de comer..no tomar medicinas tampoco porque dejo de tomarlas por falra de dienro muchas veces,

dejar de comer frutas tampoco poque cais no como. dejar de ver television menos  porque no tengo television..  dejar de comer helados   o dejar de comprar ropa mucho emnos no hago eso..  que haria dejar de jugar futbol eso puedo hacerlo  ya que  si juego ahora.,  nada piedo ofrecer a dios...dejar de  pensar es dificil ya que siempre sueño cosas bonitas...eso al menos tengo bonito.

bueno pensare hasta el sabado....pero si ofrecere rezar mas de rodillas ya que eso em cansa.. tambien ser mas generoso  y servicial eso si hare...pero n retiros  no em gustan  me vuelvo loco.  aparte  los curas me alocan mas...mucho hablan y poco hacen.

bueno estoy loco ya  vere que la virgen me ilumine y asi viva bien la  cuaresma y la semana santa..  aleluya   resucito...

2n la caritat: Aquest punt no necessita massa comentaris...  però, per si no sabeu per on decidir-vos, us faig un parell de suggeriments:

 “ITINERARIO CHIMBOTE”.

El “Itinerario CHIMBOTE” quie

re informar y concienciar sobre las vicisitudes 

que pasan un grupo de personas con SIDA, que viven en condiciones de pobreza extrema, 

en el pueblo deChimbote (Perú), y que no perciben ninguna 

ayuda pública ni privada para subsistir.

 

Podéis solicitar información directament

 a  voluntariat@aiv.es pidiendo un tríptico, en

 catalán o castellano, o bien directamente efectuar vuestra donación a la cuenta, en La Caixa,

 CCC 2100.3019.16.2200507372 desde España. 

L'enllaç és: 

http://www.aiv.es/chimbo

te/

Operación Esperanza

Operación Esperanza-Taizé Emili Papirer, 0081 0076 31 0001071809 Banco Sabadell Atlántico, Plaça Anselm Clavé s/n, 08740 Sant Andeu de la Barca 
Barcelona Tel. (34) 93 653 08 53

enllaç:   

http://www.taize.fr/es_article718.html

(si voleu, podeu afegir-ne més a la llista!!!)

3r la pregària: Aturar-se uns minuts al dia per reflexio

nar qui sóc i què faig i compartir-ho lliurement  amb Aquell que va donar la vid

a per nosaltres és un exercici que val molt la pena.

Si sou internautes habituals, us convido a fer una aturada a Espai Sagrat

i, pels devots de Maria, què us sembla resar-li en directe

 davant la gruta de Lourdes? 

Si cuinem una bona Quaresma, 

el resultat serà una Bona Pàsqua!

Malauradament ahir em vaig perdre la gran festa d'en Miquel Álvarez, el dia de la seva ordenació sacerdotal. És un d'aquells moments que només es viuen un cop a la vida.

Des d'aquí li envio una forta abraçada fraternal (una més de les moltíssimes que deuria rebre ahir abans, durant i després de la cerimònia).

Ja portem alguns cursos fent camí plegats en la catequesi dels joves a la parròquia i només vull dir-te que  estic segura que seràs un bon capellà. Enhorabona, Miquel!

També felicito en Jordi (amb qui també vaig coincidir un temps a la parròquia) i en Manel. Gràcies per la vostra generositat en fer aquest pas tan important!

150 anys després...

Aquest matí he pogut seguir a través d'internet a TV Lourdes la missa internacional que s'he fet des de Lourdes. Tinc un molt bon record del santuri, on, fa alguns anys, vaig anar de pelegrinatge a acompanyar malalts amb l'Hospitalitat de Barcelona.  Crec que des d'aquell viatge la Mare de Déu és una mica més a prop meu!

La Pau de St Benet de Montserrat

Rosa Deulofeu, un regal per la nostra Església!

Suposo que tots coneixeu el testimoni de la Rosa Deulofeu (en tenim un recull en aquest enllaç: http://xarxajc.iespana.es/biografies/rosadeulofeu.htm.)

La notícia és que: "El Cardenal Lluis Martínez Sistach ha comunicat que l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit iniciar la causa de beatificació i canonització de la noia seglar Rosa Deulofeu, que mori a Barcelona el 5 de gener de 2004." (Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona)

Personalment, vaig coincidir un parell de vegades amb la Rosa. La veritat és que no la vaig conèixer gaire. Però sí que he recollit els fruits del seu esforç. D'una banda, gaudint de la peregrinació que la Delegació de Joventut va organitzar -de manera excel·lent- a la visita del St. Pare a Madrid l'any 2003 (quan la Rosa ja estava malalta, tot i que encara no ho sabia...) i després amb el seu suport a la Causa de Beatificació del Jove màrtir Joan Roig i Diggle (ella va presidir l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle) -amb la qual ara jo m'hi implico directament-

En fi, ha de ser realment una font d'esperança per a nosaltres el testimoni de la Rosa. Llegint els seus textos i les seves reflexions ens adonem que Crist estava realment en ella i hem de donar gràcies a Deú perquè la nostra diòcesi pogui gaudir d'aquest do tan gran!

Arriba a Barcelona el bus ateu!

El bus ateu arriba a Barcelona

“PROBABLEMENTE DIOS NO EXISTE. DEJA DE PREOCUPARTE Y DISFRUTA LA VIDA”

-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? (Jn 14, 9)

Afortumadament, Ell ens coneix millor a nosaltres, que no pas nosaltres a Ell...

Taula rodona sobre el present i futur del Cristianisme a Europa

Dijous passat vaig poder assistir a una taula rodona sobre el present i futur del cristiaisme a Europa. Per motius laborals no hi vaig poder ser des del principi, però vaig poder seguir la conferència prou estona per agafar algunes de les idees exposades.

Hi va participar Josep M. Carbonell, llicenciat en Filosofia i professor universitari; Joan Gómez Segalà, llicenciat en Sociologia; i Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia i catedràtic de la Universitat Ramon Llull.

En resum es va apuntar que:

•  Les diferències generacionals (p.ex. de 40 ays enrere)  són  molt grans, però no només en l'àmbit religiós, sinó en TOTS (menjar, vestir, viatjar, comunicar-se...). D'altra banda els llaços entre gent de la mateixa generació són més fàcils -degut a la globalització- s'assembla la manera de fer de gent de  Barcelona, tokio, Buenos aires, etc. i així, el què fem no depen  tant del lloc on som.  
  
• Ha canviat la identitat, la integritat. Abans ser catòtic implicava, es traduia en coses concretes (un model de família, una identitat política, un cunsum cultural concret, unes escoles...) ara això s'ha difuminat (la imatge de l'Església rígida i monolítica és falsa)
• Així doncs, és més important el testimoniatge que el magisteri / és més fàcil fer llaços generacinals que amb altres generacions/ i el cristianisme creixerà, però reconeixent nous corrents -la diversitat també crearà corrents més extremistes, però és un sige de pluralitat-.

Després Francesc Torralba va parlar de la dificultat de preveure el futur perquè en un moment donat apareix una figura com un Sant Francesc d'Assís, o un Joan XXIII i els esdeveniments prenen un gir imprevisible.

Tot  i així va apuntar que:

1. Creix la pluralitat degut els fluxes migratoris (això sí sobre el substrat social judeo-cristià)
2. creix l'espiritualitat sense institucions. Mentre el crit dels '70 era "Déu sí, Església no" ara hi ha la tendència a dir "Déu no, Església tampoc, i espiritualitat sí".
3. També hi ha hagut un descens del nombre de persones de vida consagrada -sobretot de sacerdots- que, si no hi ha un canvi de tedència,  farà que l'Església hagi de ser més laical

I va dir que calia superar tics com:

1. Sentir nostàlgia del constantinisme (quan l'Església era el centre de la societat i tenia tant el poder polític com el religiós)  -ara ha de passar a situar-se a la perifèria-
   
2. El replegament de les comunitats (no caure en el perill de fer una subcultura eclesiàstica on es tanquin portes. Cal irradiar portes enfora!)
3. El tic eurocèntric -ser atent a les expressions del llenguatge cristià a d'altres llocs des món (Àsia, oceania, sud-Amèrica...)
4. No caure en l'utilitarisme. és a dir, fer una religió que es basi en el feeling (en el sentir, experimentar) i deixi al marge la raó -aleshores és una experiència feble, sense relat per explicar l'opció-.

Per acabar,  Torralba apuntava que cal trobar el punt de cohesió dins la pluralitat en allò que és essecial i posava com a exemple la primera encíclica de Benet XVI "Deus Caritas Est" (Déu és amor)