6.10.09

Unes passes virtuals per la cartoixa

Avui, festa de St Bru, fundador dels cartoixans, us convido a conèixer una mica més aquest orde monàstic.

El juliol del 2007, vaig tenir ocasió de visitar el Museu de la Grande Chartreuse (a França) i visitar per fora la Gran Cartoixa -casa mare de l'orde-. L'entorn és idíl·lic (potser molts haureu vist la pel·lícula del Gran Silenci i ja sabeu de què parlo). Jo, més modestament, vaig gravar el meu vídeo domèstic que està penjat al Youtube i que ja ha tingut més de 4000 visites! Espero que us agradi!

Per últim, i per resoldre tots els interrogants hi ha una pàgina molt interessant i que és la pàgina oficial dels cartoixans: http://www.chartreux.org/. (també en castellà) i amb un enllaç a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. Val la pena!


12.9.09

Joan Roig i Diggle: màrtir als 19 anys d'edat


Avui, vull fer memòria de la mort de Joan Roig i Diggle (en John) que va ser pres i assessinat la nit de l'11 al 12 de setembre de 1936.

A la Positio que és ara a Roma, on s'està estudiant la seva possible beatificació, s'hi llegeix:

Así llegó la noche decisiva del 11 de septiembre de 1936, en que fue asaltado y desvalijado el hogar de Joan Roig Diggle, y todo en espacio de pocas horas que culminó llevándose al joven Juan.

El asalto a mano armada y con nocturnidad a un hogar en el que estaba la madre, un hijo y dos hijas, jóvenes, no podía ser
tranquilizador.

Recuerda su hermana a Juan, delante de aquellos hombres que no cesaban de apuntarle:


"Su cara pálida y su triste mirar hacían entremecerse, pero me dijo claramente que había pasado una terrible impresión al quedar solo con aquellos hombres (...) A medida que el tiempo pasaba parecía más valiente, más tranquilo y más confiado en la ayuda divina y sin queja alguna recibe los más groseros insultos (...) Lo introdujeron dentro de un coche y desde la ventanilla nos dice el último adiós(...). Ya no era hombre abatido por el temor a los sufrimientos, sino cristiano preparado para el triunfo"

Los detalles de la muerte de Juan Roig se pudieron saber cuando su tío Jaime Marés se enteró de que sus sobrino había sido sacado con violencia de su casa; temiéndse lo peor, lo comunicó inmediatamente a un amigo suyo que se había ofrecido para ayudarlo.

Uno de los verdugos confesó a un amigo suyo: "¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió",confesión que después hizo llegar a la madre y hermanas del siervo de Dios.

"¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió"

Para los testigos interrogados en la investigación diocesana en el caso del Siervo de Dios creen que se trató de un verdadero martirio:

"El único motivo por el que lo mataron fue porque era católico. Porque era un chico que destacaba a nivel religioso. No tenía otra vinculación que la parroquia. Murió por defender a Cristo."

Us recordo que la Rosa Deulofeu va ser presidenta de l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle, d'ell va dir:

"Joan Roig era una persona profundament tocada per la paraula de Déu i és aquesta experiència del seu amor per Jesucrist la que li va donar la fortalesa en el moment en que el van matar"
"El seu testimoni de vida pot arlar a molts joves actuals(...) que sigui la vida d'aquest jove qui parli als joves"

Ets al Facebook? Doncs uneix-te al grup

6.9.09

1600 anys després... del pergamí a internet!

El Codi Sinaitic (potser la bíblia més antiga del món) ja es pot consultar en línia!
Aquesta imatge la podem veure a la Galeria Online de la British Library, on trobarem una explicació de la importància d'aquest document, de quan i com va ser escrit, així com altres enllaços d'interès com la Codex Sinaiticus Project Webside. Si des d'aquesta última pàgina cliquem on diu "see the manuscript", podrem veure les pàgines del manuscrit digitalitzades! Tota una curiositat pels no entesos com jo i suposo que una bona font pels estudiosos i els investigadors!


26.8.09

Lectures per aprofundir


Buscar el sentit de la existència humana i anar descobrint les debilitats i els anhels més profunds de tot ésser humà, és l'exercici reflexiu que fa l'autor del llibre "El Regreso del hijo pródigo: meditaciones ante un cuadro de Rembrandt". Amb un redactat molt planer i accessible, Henri J M. Nouwen, ens explica com el va captivar aquest quadre el primer cop que el va veure per casualitat. Com el van atraure aquelles mans del pare que reposen sobre les espatlles del seu fill i l'acullen amb tanta dolcesa.

A partir d'aquí, i durant cinc anys, l'autor va anar endinsant-se en cada personatge, identificant-se amb cada un d'ells. Comença pel fill petit, segueix pel fill gran i acaba en la figura del Pare. El llibre, a través de la paràbola que escenifica el quadre, de les pròpies experiència de l'autor i, fins i tot, de la vida del pintor de l'obra, presenta un itinerari cap a l'edat espiritualment adulta on, finalment, la persona pren consciència de la importància d'esdevenir "pare" que, imitant el Crist, abandona els egoismes per estimar incondicionalment els altres.

Encara que jo l'he llegit en castellà, em consta que també està editat en català. Si teniu ganes d'endinsar-vos en un camí espiritual vàlid per a qualsevol persona, us el recomano. Bona lectura!

Henri J.M Nouwen. El Regreso del hijo pródigo: Meditaciones ante un cuadro de Rembrandt. Madrid: PPC, 1995. (Colección sauce, 8) 156 p.

21.8.09

Visita cuntural: el MEV

Ahir vaig tenir ocasió de visitar el Museu Episcopal de Vic i he de dir que val la pena apropar-s'hi.

És tot un món endinsar-se en la iconografia cristiana romànica i gòtica.
Pintures i escultures, en una rica col·lecció de retaules, maresdedéus, frontals d'altars, etc. et transporten a un món de sants, àngels i dimonis; martiris i miracles; pecat original i redempció; anunciació, neixement i epifania del Senyor, així com també la seva crucificció, ressurrecció i assumpció, entre moltes d'altres històries...


Sense Oblidar ni desmerèixer les altres col·leccions que té el museu, com les peces de diferents cultures mediterrànies -egípcia, fenícia, grega, romana, àrab, etrusca...- o les de diferents materials (pell, orfebreria, vidre...). Tot plegat presentat en un edifici nou i modern que fa lluir com es mereix el fons que conté.


Només dir-vos que vam necessitar més de dues hores per gaudir mínimament de les obres exposades! Una delícia!

Si encara no l'heu visitat, ja us el podeu apuntar a l'agenda!

15.8.09

Tres mesos després...


Perdoneu per no haver escrit res des del 15 de maig... i quantes coses que han passat des d'aleshores! Per començar, ja no sóc a Girona. També he fet un un viatge molt bonic pel nord d'Itàlia (visitant el llac de Garda, Venècia, Trento , la Val di Sole, el llac de Como, Milà...) i ara estic a Sant Benet de Montserrat, gaudint de la pregària, la natura i la bona companyia. Què més es pot demanar?

Avui és la festa de l'Assumpció de Maria. Quin signe tan gran d'esperança per tota l'Església!
Ella, model de santedat (en la humilitat i l'entrega) es reuneix amb Jesucrist dalt del cel en cos i ànima!
Us imagineu quina benvinguda debia tenir?!