6.1.09

Rosa Deulofeu, un regal per la nostra Església!


Suposo que tots coneixeu el testimoni de la Rosa Deulofeu (en tenim un recull en aquest enllaç: http://xarxajc.iespana.es/biografies/rosadeulofeu.htm.)
La notícia és que: "El Cardenal Lluis Martínez Sistach ha comunicat que l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit iniciar la causa de beatificació i canonització de la noia seglar Rosa Deulofeu, que mori a Barcelona el 5 de gener de 2004." (Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona)

Personalment, vaig coincidir un parell de vegades amb la Rosa. La veritat és que no la vaig conèixer gaire. Però sí que he recollit els fruits del seu esforç. D'una banda, gaudint de la peregrinació que la Delegació de Joventut va organitzar -de manera excel·lent- a la visita del St. Pare a Madrid l'any 2003 (quan la Rosa ja estava malalta, tot i que encara no ho sabia...) i després amb el seu suport a la Causa de Beatificació del Jove màrtir Joan Roig i Diggle (ella va presidir l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle) -amb la qual ara jo m'hi implico directament-

En fi, ha de ser realment una font d'esperança per a nosaltres el testimoni de la Rosa. Llegint els seus textos i les seves reflexions ens adonem que Crist estava realment en ella i hem de donar gràcies a Deú perquè la nostra diòcesi pogui gaudir d'aquest do tan gran!






31.12.08

Arriba a Barcelona el bus ateu!


El bus ateu arriba a Barcelona
PROBABLEMENTE DIOS NO EXISTE. DEJA DE PREOCUPARTE Y DISFRUTA LA VIDA


-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? (Jn 14, 9)

Afortumadament, Ell ens coneix millor a nosaltres, que no pas nosaltres a Ell...

13.12.08

Taula rodona sobre el present i futur del Cristianisme a Europa

Dijous passat vaig poder assistir a una taula rodona sobre el present i futur del cristiaisme a Europa. Per motius laborals no hi vaig poder ser des del principi, però vaig poder seguir la conferència prou estona per agafar algunes de les idees exposades.

Hi va participar Josep M. Carbonell, llicenciat en Filosofia i professor universitari; Joan Gómez Segalà, llicenciat en Sociologia; i Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia i catedràtic de la Universitat Ramon Llull.
En resum es va apuntar que:
  •  Les diferències generacionals (p.ex. de 40 ays enrere)  són  molt grans, però no només en l'àmbit religiós, sinó en TOTS (menjar, vestir, viatjar, comunicar-se...). D'altra banda els llaços entre gent de la mateixa generació són més fàcils -degut a la globalització- s'assembla la manera de fer de gent de  Barcelona, tokio, Buenos aires, etc. i així, el què fem no depen  tant del lloc on som.  
  • Ha canviat la identitat, la integritat. Abans ser catòtic implicava, es traduia en coses concretes (un model de família, una identitat política, un cunsum cultural concret, unes escoles...) ara això s'ha difuminat (la imatge de l'Església rígida i monolítica és falsa)
  • Així doncs, és més important el testimoniatge que el magisteri / és més fàcil fer llaços generacinals que amb altres generacions/ i el cristianisme creixerà, però reconeixent nous corrents -la diversitat també crearà corrents més extremistes, però és un sige de pluralitat-.
Després Francesc Torralba va parlar de la dificultat de preveure el futur perquè en un moment donat apareix una figura com un Sant Francesc d'Assís, o un Joan XXIII i els esdeveniments prenen un gir imprevisible.

Tot  i així va apuntar que:
  1. Creix la pluralitat degut els fluxes migratoris (això sí sobre el substrat social judeo-cristià)
  2. creix l'espiritualitat sense institucions. Mentre el crit dels '70 era "Déu sí, Església no" ara hi ha la tendència a dir "Déu no, Església tampoc, i espiritualitat sí".
  3. També hi ha hagut un descens del nombre de persones de vida consagrada -sobretot de sacerdots- que, si no hi ha un canvi de tedència,  farà que l'Església hagi de ser més laical
I va dir que calia superar tics com:
  1. Sentir nostàlgia del constantinisme (quan l'Església era el centre de la societat i tenia tant el poder polític com el religiós)  -ara ha de passar a situar-se a la perifèria-
  2. El replegament de les comunitats (no caure en el perill de fer una subcultura eclesiàstica on es tanquin portes. Cal irradiar portes enfora!)
  3. El tic eurocèntric -ser atent a les expressions del llenguatge cristià a d'altres llocs des món (Àsia, oceania, sud-Amèrica...)
  4. No caure en l'utilitarisme. és a dir, fer una religió que es basi en el feeling (en el sentir, experimentar) i deixi al marge la raó -aleshores és una experiència feble, sense relat per explicar l'opció-.
Per acabar,  Torralba apuntava que cal trobar el punt de cohesió dins la pluralitat en allò que és essecial i posava com a exemple la primera encíclica de Benet XVI "Deus Caritas Est" (Déu és amor)

23.11.08

Los niños de Huang Shi


Ahir vaig anar al cinema a veure "Los niños de Huang Shi" i he de dir que em va agradar força. Potser li falta una mica de carisma al protagonista (per exemple, un dels testimonis d'aquells nens supervivents, que es recull al final de la pel·lícula, diu que Hoggs sempre somreia, cosa que a la pel·lícula, on l'interpreta l'actor irlandès Jonathan Rhys-Meyers,  no s'acaba de plasmar). 
Tot i així, la història, que està basada en fets reals, és prou interessant i la pel·lícula està ben feta. Val la pena conèixer el cas d'aquest noi  i descobrir, una vegada més, una d'aquelles petites grans heroicitats que es van repetint al llarg de la història de la humanitat. 

Per saber-ne més podeu llegir La Verdadera historia de George Hogg -pel que he llegit per sobre, la pel·lícula canvia algunes coses...-


Horari Eucaristies d’hivern 08-09 (La Cisa)

Atenció: aquests horaris són d'hivern!!!

ARXIPRESTAT DE LA CISA

FESTIUS

LABORABLES

VIGÍLIES

ALELLA

Sant Feliu

10 / 12 / 20

9:30

20

CABRERA DE MAR

Sant Feliu

9:30

Dl, Dm, Dx, Dv     19:15

i Dijous                       12

 

 

Santa Elena

11

 

20

 

Pla de l’Abellà

 

 

18:30

CABRILS

Santa Creu

9 / 12 / 19:30

Dm, Dx, Dj, Dv                   19

19:30

EL MASNOU

Sant Pere

9 / 12 / 19:30

8 / 19:30

19:30

 

Casa Benèfica

10

 

 

 

Santa Maria d’Ocata

13

 

 

 

Mare de Déu del Pilar

11

 

20

 

Santa Maria de Maricel

12

Divendres                  20

21

PREMIÀ DE DALT

Sant Pere

11:30

Dl, Dx, Dv                   19

19

 

Mare de Déu de la Cisa

13

Dijous                   18:30

 

 

Remei

10

 

 

PREMIÀ DE MAR

Sant Cristòfol

9:30 / 12 / 20

20

20

 

Santa Maria

9 / 11 / 13

Dl, Dm, Dx, Dv             9

Dijous                         19

19

TEIÀ

Sant Martí

9 / 11:30 / 20

Dl, Dm, Dj             20:15

Dx, Dv                           9

20

VILASSAR DE DALT

Sant Genís

8:30 / 11:30 / 20

20

20

 

Hospital

10

10

 

VILASSAR DE MAR

Sant Joan

9 / 11 / 12:30 / 20

19

19

 

Franciscanes Missioneres

 

8

8

22.10.08

Els Signes dels temps

-I quan es menja la galeta
Fins ara, aquesta era una de les preguntes més o menys recurrents que una catequista es podia trobar dels seus infants i/o joves a l'hora d'anar a missa.
Diumenge passat però, en començar aquest nou curs, em vaig trobar al costat d'una noia (d'uns 13-14 anys) que venia per primera vegada a la catequesi per tal de preparar-se per fer la primera comunió i la confirmació. Com de costum, em vaig asseure entre els infants i joves i, amb l'ajut del llibre de cants (amb els textos de la missa al principi), el full de la missa familiar i el full dominical (per seguir les lectures) vaig procurar que seguissin mínimament la celebració. 
La noia del meu costat anava seguint les meves indicacions i, en el moment d'explicar-li que tots els qui haviem fet la 1a comunió menjariem  el pa que era el cos de Crist, em pregunta sorpresa:
- Tota aquesta gent, en menjaran?!
- Sí, el capellà es posarà davant de l'altar i en fila hi anirem tots. Que no ho has vist mai?- li pregunto.
I em contesta que no, que és la primera vegada que va a una missa...
És a dir, que hem passat del "I quan es menja la galeta" al "ostres! es menja una galeta!!!" 
Realment els temps estan canvian i cal plantejar-se com fem aquesta Nova Evangelització...