Ja m'imaginava que el viatge dels immigrants il·legals que arriben en pasteres no és un camí de roses... que es troben en situacions límit de penúries i riscos i que, fins i tot, molts hi deixen la vida... però mai, mai, m'hagués imaginat que s'arribés als extrems que explica en Kalilu Jammeh en el seu llibre (El viaje de kalilu/ Kalilu Jammeh. Barcelona: Plataforma Media, 2009)
Gràcies a una amistat comuna en kalilu ens va venir a visitar a Sant Benet on ens va aportar el seu testimoni. Home de molta fe, està convençut que un mateix Déu ens agermana (ell és musulmà), i, tot i les penúries que ha passat (i que li han fet passar) no conserva gens de rancor en el seu interior. El que desitja és que s'aturi aquest "suïcidi" col·lectiu i inconscient dels joves africans que s'escarrassen per arribar a Europa... Com? informant-los sobre la veritat del viatge -per això ha escrit aquest llibre- i promovent el desenvolupament i el progrés en els països d'origen -per això ha creat una petita ong per ajudar a joves orfes del seu poble Asociación Save The Gambian orphans-
En kalilu és de Gàmbia. Va treballar en un hotel fins que una greu crisi política va fer davallar el turisme i ell va quedar al carrer. Com molts altres veïns seus, va decidir marxar cap a Europa. Quan va deixar casa seva, ho feia amb la innocent idea que el periple que emprenia seria qüestió de dues o tres setmanes... Aviat es va adonar que s'havia ficat en un malson.
L'experiència d'en Kalilu s'ha de conèixer. El seu llibre s'ha de llegir. Ja sabem que difícilment podrem canviar aquesta injustícia, aquest gran drama. Però penso que prendre'n consciència és important per la nostra pròpia humanitat. Compartir el seu patiment pot ajudar-nos a revisar les nostres pròpies idees, els nostres valors, els nostres sentiments... i també pot ajudar-los a ells (als supervivents i als morts) a recuperar la dignitat que es mereixen com a fills de Déu i germans nostres que són.
