Buscar el sentit de la existència humana i anar descobrint les debilitats i els anhels més profunds de tot ésser humà, és l'exercici reflexiu que fa l'autor del llibre "El Regreso del hijo pródigo: meditaciones ante un cuadro de Rembrandt". Amb un redactat molt planer i accessible, Henri J M. Nouwen, ens explica com el va captivar aquest quadre el primer cop que el va veure per casualitat. Com el van atraure aquelles mans del pare que reposen sobre les espatlles del seu fill i l'acullen amb tanta dolcesa.
A partir d'aquí, i durant cinc anys, l'autor va anar endinsant-se en cada personatge, identificant-se amb cada un d'ells. Comença pel fill petit, segueix pel fill gran i acaba en la figura del Pare. El llibre, a través de la paràbola que escenifica el quadre, de les pròpies experiència de l'autor i, fins i tot, de la vida del pintor de l'obra, presenta un itinerari cap a l'edat espiritualment adulta on, finalment, la persona pren consciència de la importància d'esdevenir "pare" que, imitant el Crist, abandona els egoismes per estimar incondicionalment els altres.
Encara que jo l'he llegit en castellà, em consta que també està editat en català. Si teniu ganes d'endinsar-vos en un camí espiritual vàlid per a qualsevol persona, us el recomano. Bona lectura!
Henri J.M Nouwen. El Regreso del hijo pródigo: Meditaciones ante un cuadro de Rembrandt. Madrid: PPC, 1995. (Colección sauce, 8) 156 p.
