Els Signes dels temps

-I quan es menja la galeta? 

Fins ara, aquesta era una de les preguntes més o menys recurrents que una catequista es podia trobar dels seus infants i/o joves a l'hora d'anar a missa.

Diumenge passat però, en començar aquest nou curs, em vaig trobar al costat d'una noia (d'uns 13-14 anys) que venia per primera vegada a la catequesi per tal de preparar-se per fer la primera comunió i la confirmació. Com de costum, em vaig asseure entre els infants i joves i, amb l'ajut del llibre de cants (amb els textos de la missa al principi), el full de la missa familiar i el full dominical (per seguir les lectures) vaig procurar que seguissin mínimament la celebració. 

La noia del meu costat anava seguint les meves indicacions i, en el moment d'explicar-li que tots els qui haviem fet la 1a comunió menjariem  el pa que era el cos de Crist, em pregunta sorpresa:

- Tota aquesta gent, en menjaran?!

- Sí, el capellà es posarà davant de l'altar i en fila hi anirem tots. Que no ho has vist mai?- li pregunto.

I em contesta que no, que és la primera vegada que va a una missa...

És a dir, que hem passat del "I quan es menja la galeta" al "ostres! es menja una galeta!!!" 

Realment els temps estan canvian i cal plantejar-se com fem aquesta Nova Evangelització...

Bona llavor pel nou curs!

Demà comencem un nou curs de catequesi a la Parròquia.

Des que va arribar Mn. Felip vam passar la catequesi de joves als diumenges al matí. Així, ens  trobem diferents grups d'iniciació a la vida cristiana amb infants i joves que es preparen per rebre aquells sagramants d'iniciació que els manquin (la confirmació, l'eucaristia i/o el bateig).

A dos quarts d'onze comencem amb una pregària conjunta i després tots els grups, icloent-hi el grup de pares que participen a la "catequesi en família", treballem per separat fins a tres quarts de dotze, que ens preparem per anar a missa de dotze.

Preguem perquè la llavor, que és la paraula de Déu, doni bons fruits!

En poques paraules: L'adéu al Bisbe Joan

Aquests dies molta gent parla del bisbe Joan Carrera, de la gran persona que era, de la seva intel·ligència i la seva humanitat. Jo, que he tingut la sort de rebre la seva direcció espiritual, només puc afegir que realment era un pare senzill, proper i amb molta tendresa de cor. El seu discurs sempre anava carregat de reflexió serena, no deixava que res l'exaltés o l'irés i, fins i tot davant d'aquells temes més punyents, crec que ell conserbava la prudència d'un cor humil. Un cor humil però ferm en les seves conviccions basades en l'amor a Crist i als germans per damunt de tot.

Dóno gràcies a Déu per haver-me fet el regal de la companyia del Bisbe Joan i espero que, un dia (tot arribarà) pugui retrobar-me amb ell i tots els meus germans i germanes a la gran casa del Pare. Mentrestant em conformaré amb el gest senzill de posar un ciri a la Moreneta en record d'aquell que tant l'ha estimada.

Endevina on...

Sabries dir quin lloc és el que apareix a la foto de la capçalera d'aquest blog?

Algunes pistes:
1- És en algun indret d'Europa.
2- Està molt relacionat amb el sant del dia d'avui.
3- És un lloc amb molt de silenci.