Arriba a Barcelona el bus ateu!

El bus ateu arriba a Barcelona

“PROBABLEMENTE DIOS NO EXISTE. DEJA DE PREOCUPARTE Y DISFRUTA LA VIDA”

-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? (Jn 14, 9)

Afortumadament, Ell ens coneix millor a nosaltres, que no pas nosaltres a Ell...

Taula rodona sobre el present i futur del Cristianisme a Europa

Dijous passat vaig poder assistir a una taula rodona sobre el present i futur del cristiaisme a Europa. Per motius laborals no hi vaig poder ser des del principi, però vaig poder seguir la conferència prou estona per agafar algunes de les idees exposades.

Hi va participar Josep M. Carbonell, llicenciat en Filosofia i professor universitari; Joan Gómez Segalà, llicenciat en Sociologia; i Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia i catedràtic de la Universitat Ramon Llull.

En resum es va apuntar que:

•  Les diferències generacionals (p.ex. de 40 ays enrere)  són  molt grans, però no només en l'àmbit religiós, sinó en TOTS (menjar, vestir, viatjar, comunicar-se...). D'altra banda els llaços entre gent de la mateixa generació són més fàcils -degut a la globalització- s'assembla la manera de fer de gent de  Barcelona, tokio, Buenos aires, etc. i així, el què fem no depen  tant del lloc on som.  
  
• Ha canviat la identitat, la integritat. Abans ser catòtic implicava, es traduia en coses concretes (un model de família, una identitat política, un cunsum cultural concret, unes escoles...) ara això s'ha difuminat (la imatge de l'Església rígida i monolítica és falsa)
• Així doncs, és més important el testimoniatge que el magisteri / és més fàcil fer llaços generacinals que amb altres generacions/ i el cristianisme creixerà, però reconeixent nous corrents -la diversitat també crearà corrents més extremistes, però és un sige de pluralitat-.

Després Francesc Torralba va parlar de la dificultat de preveure el futur perquè en un moment donat apareix una figura com un Sant Francesc d'Assís, o un Joan XXIII i els esdeveniments prenen un gir imprevisible.

Tot  i així va apuntar que:

1. Creix la pluralitat degut els fluxes migratoris (això sí sobre el substrat social judeo-cristià)
2. creix l'espiritualitat sense institucions. Mentre el crit dels '70 era "Déu sí, Església no" ara hi ha la tendència a dir "Déu no, Església tampoc, i espiritualitat sí".
3. També hi ha hagut un descens del nombre de persones de vida consagrada -sobretot de sacerdots- que, si no hi ha un canvi de tedència,  farà que l'Església hagi de ser més laical

I va dir que calia superar tics com:

1. Sentir nostàlgia del constantinisme (quan l'Església era el centre de la societat i tenia tant el poder polític com el religiós)  -ara ha de passar a situar-se a la perifèria-
   
2. El replegament de les comunitats (no caure en el perill de fer una subcultura eclesiàstica on es tanquin portes. Cal irradiar portes enfora!)
3. El tic eurocèntric -ser atent a les expressions del llenguatge cristià a d'altres llocs des món (Àsia, oceania, sud-Amèrica...)
4. No caure en l'utilitarisme. és a dir, fer una religió que es basi en el feeling (en el sentir, experimentar) i deixi al marge la raó -aleshores és una experiència feble, sense relat per explicar l'opció-.

Per acabar,  Torralba apuntava que cal trobar el punt de cohesió dins la pluralitat en allò que és essecial i posava com a exemple la primera encíclica de Benet XVI "Deus Caritas Est" (Déu és amor)

Los niños de Huang Shi

Ahir vaig anar al cinema a veure "Los niños de Huang Shi" i he de dir que em va agradar força. Potser li falta una mica de carisma al protagonista (per exemple, un dels testimonis d'aquells nens supervivents, que es recull al final de la pel·lícula, diu que Hoggs sempre somreia, cosa que a la pel·lícula, on l'interpreta l'actor irlandès Jonathan Rhys-Meyers,  no s'acaba de plasmar). 

Tot i així, la història, que està basada en fets reals, és prou interessant i la pel·lícula està ben feta. Val la pena conèixer el cas d'aquest noi  i descobrir, una vegada més, una d'aquelles petites grans heroicitats que es van repetint al llarg de la història de la humanitat. 

Per saber-ne més podeu llegir La Verdadera historia de George Hogg -pel que he llegit per sobre, la pel·lícula canvia algunes coses...-

Horari Eucaristies d’hivern 08-09 (La Cisa)

Atenció: aquests horaris són d'hivern!!!

ARXIPRESTAT DE LA CISA		FESTIUS	LABORABLES	VIGÍLIES
ALELLA	Sant Feliu	10 / 12 / 20	9:30	20
CABRERA DE MAR	Sant Feliu	9:30	Dl, Dm, Dx, Dv     19:15 i Dijous                       12
	Santa Elena	11		20
	Pla de l’Abellà			18:30
CABRILS	Santa Creu	9 / 12 / 19:30	Dm, Dx, Dj, Dv                   19	19:30
EL MASNOU	Sant Pere	9 / 12 / 19:30	8 / 19:30	19:30
	Casa Benèfica	10
	Santa Maria d’Ocata	13
	Mare de Déu del Pilar	11		20
	Santa Maria de Maricel	12	Divendres                  20	21
PREMIÀ DE DALT	Sant Pere	11:30	Dl, Dx, Dv                   19	19
	Mare de Déu de la Cisa	13	Dijous                   18:30
	Remei	10
PREMIÀ DE MAR	Sant Cristòfol	9:30 / 12 / 20	20	20
	Santa Maria	9 / 11 / 13	Dl, Dm, Dx, Dv             9 Dijous                         19	19
TEIÀ	Sant Martí	9 / 11:30 / 20	Dl, Dm, Dj             20:15 Dx, Dv                           9	20
VILASSAR DE DALT	Sant Genís	8:30 / 11:30 / 20	20	20
	Hospital	10	10
VILASSAR DE MAR	Sant Joan	9 / 11 / 12:30 / 20	19	19
	Franciscanes Missioneres		8	8

L'últim video que he penjat al Youtube

Els Signes dels temps

-I quan es menja la galeta? 

Fins ara, aquesta era una de les preguntes més o menys recurrents que una catequista es podia trobar dels seus infants i/o joves a l'hora d'anar a missa.

Diumenge passat però, en començar aquest nou curs, em vaig trobar al costat d'una noia (d'uns 13-14 anys) que venia per primera vegada a la catequesi per tal de preparar-se per fer la primera comunió i la confirmació. Com de costum, em vaig asseure entre els infants i joves i, amb l'ajut del llibre de cants (amb els textos de la missa al principi), el full de la missa familiar i el full dominical (per seguir les lectures) vaig procurar que seguissin mínimament la celebració. 

La noia del meu costat anava seguint les meves indicacions i, en el moment d'explicar-li que tots els qui haviem fet la 1a comunió menjariem  el pa que era el cos de Crist, em pregunta sorpresa:

- Tota aquesta gent, en menjaran?!

- Sí, el capellà es posarà davant de l'altar i en fila hi anirem tots. Que no ho has vist mai?- li pregunto.

I em contesta que no, que és la primera vegada que va a una missa...

És a dir, que hem passat del "I quan es menja la galeta" al "ostres! es menja una galeta!!!" 

Realment els temps estan canvian i cal plantejar-se com fem aquesta Nova Evangelització...

Bona llavor pel nou curs!

Demà comencem un nou curs de catequesi a la Parròquia.

Des que va arribar Mn. Felip vam passar la catequesi de joves als diumenges al matí. Així, ens  trobem diferents grups d'iniciació a la vida cristiana amb infants i joves que es preparen per rebre aquells sagramants d'iniciació que els manquin (la confirmació, l'eucaristia i/o el bateig).

A dos quarts d'onze comencem amb una pregària conjunta i després tots els grups, icloent-hi el grup de pares que participen a la "catequesi en família", treballem per separat fins a tres quarts de dotze, que ens preparem per anar a missa de dotze.

Preguem perquè la llavor, que és la paraula de Déu, doni bons fruits!

En poques paraules: L'adéu al Bisbe Joan

Aquests dies molta gent parla del bisbe Joan Carrera, de la gran persona que era, de la seva intel·ligència i la seva humanitat. Jo, que he tingut la sort de rebre la seva direcció espiritual, només puc afegir que realment era un pare senzill, proper i amb molta tendresa de cor. El seu discurs sempre anava carregat de reflexió serena, no deixava que res l'exaltés o l'irés i, fins i tot davant d'aquells temes més punyents, crec que ell conserbava la prudència d'un cor humil. Un cor humil però ferm en les seves conviccions basades en l'amor a Crist i als germans per damunt de tot.

Dóno gràcies a Déu per haver-me fet el regal de la companyia del Bisbe Joan i espero que, un dia (tot arribarà) pugui retrobar-me amb ell i tots els meus germans i germanes a la gran casa del Pare. Mentrestant em conformaré amb el gest senzill de posar un ciri a la Moreneta en record d'aquell que tant l'ha estimada.

Endevina on...

Sabries dir quin lloc és el que apareix a la foto de la capçalera d'aquest blog?

Algunes pistes:
1- És en algun indret d'Europa.
2- Està molt relacionat amb el sant del dia d'avui.
3- És un lloc amb molt de silenci.

l'Inici

Neix un nou blog amb la il·lusió d'oferir un espai virtual de reflexions, testimonis, pregàries... i tot allò que la providència hi vulgui encabir.