24.12.09
20.12.09
Pregàries per la llibertat i l'esperança
He llegit que s'han organitzat pregàries pels cooperants segrestats a la Parròquia de la Mare de Déu dels desemparats: http://www.catalunyareligio.cat/?q=articles/1668 Val a dir que des que vaig tenir notícia d'aquest segrest he tingut present cada dia aquests cooperants en les meves pregàries i no tan sols per demanar pel seu alliberament sans i estalvis el més aviat possible, sinó perquè el seu testimoni sigui noble i valent i pugui tocar les ànimes dels seus segrestadors. El Nadal és temps d'esperança, de fe i de certesa que "Déu és amb nosaltres" que la força de la nostra pregària ajudi l'Alícia, l'Albert i el Roque en els moments difícils que els està tocant viure.
27.11.09
Visita a Puiggraciós
Ahir vam tenir l'oportunitat de visitar el Santuari de Puiggraciós (sobre l'Ametlla del Vallès).Un dia radiant ens va acompanyar i vam poder fer una bona passejada pels Cingles de Bertí.
La comunitat benedictina que viu al santuari ens va acollir amb els braços oberts, a la fotografia, la Rosa ens ensenya la imatge de la Mare de Déu, una preciosa talla gòtica de finals del S. XIV.
22.11.09
14.11.09
Persones admirables: He retrobat l'Albeiro!
Fa alguns anys, em va colpir el testimoni de l'Albeiro Vargas (la seva història es va emetre en un reportatge al programa 30 minuts de TVC). L'Albeiro, amb només 10 anys, havia agafat la responsabilitat que adults, governs i entitats no governamentals no atenien... Concretament, la de tenir cura dels avis del seu barri. Una barri pobre, molt pobre, de Bucaramabga (a Colòmbia). Decidit i sense masses recursos, el vailet se les empescava per aconseguir menjar, i s'ocupava de les necessitats bàsiques dels vellets (alimentar-los, vestir-los, rentar-los, i procurar, fins i tot, de fer-los recuperar les ganes de viure!) El seu testimoni val molt la pena. Va fundar una associació benèfica amb els nens i nenes del seu barri, la qual van anomenar "Los ángeles custodios". Avui l'Albeiro continua cuidant els vellets de Bucaramanga.
Gràcies a les noves tecnologies li he pogut recuperar la pista... però és millor que ho veieu vosaltres mateix@s...
31.10.09
Pps des d'una finestra virtual
Selecció de Pps
de la plana web del Monestir de Sant Benet
valen la pena,
clica a la invitació i ho veuràs!
6.10.09
Unes passes virtuals per la cartoixa
Avui, festa de St Bru, fundador dels cartoixans, us convido a conèixer una mica més aquest orde monàstic.
El juliol del 2007, vaig tenir ocasió de visitar el Museu de la Grande Chartreuse (a França) i visitar per fora la Gran Cartoixa -casa mare de l'orde-. L'entorn és idíl·lic (potser molts haureu vist la pel·lícula del Gran Silenci i ja sabeu de què parlo). Jo, més modestament, vaig gravar el meu vídeo domèstic que està penjat al Youtube i que ja ha tingut més de 4000 visites! Espero que us agradi!
Per últim, i per resoldre tots els interrogants hi ha una pàgina molt interessant i que és la pàgina oficial dels cartoixans: http://www.chartreux.org/. (també en castellà) i amb un enllaç a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. Val la pena!
12.9.09
Joan Roig i Diggle: màrtir als 19 anys d'edat
Avui, vull fer memòria de la mort de Joan Roig i Diggle (en John) que va ser pres i assessinat la nit de l'11 al 12 de setembre de 1936.
A la Positio que és ara a Roma, on s'està estudiant la seva possible beatificació, s'hi llegeix:
Así llegó la noche decisiva del 11 de septiembre de 1936, en que fue asaltado y desvalijado el hogar de Joan Roig Diggle, y todo en espacio de pocas horas que culminó llevándose al joven Juan.
El asalto a mano armada y con nocturnidad a un hogar en el que estaba la madre, un hijo y dos hijas, jóvenes, no podía ser
tranquilizador.
Recuerda su hermana a Juan, delante de aquellos hombres que no cesaban de apuntarle:
"Su cara pálida y su triste mirar hacían entremecerse, pero me dijo claramente que había pasado una terrible impresión al quedar solo con aquellos hombres (...) A medida que el tiempo pasaba parecía más valiente, más tranquilo y más confiado en la ayuda divina y sin queja alguna recibe los más groseros insultos (...) Lo introdujeron dentro de un coche y desde la ventanilla nos dice el último adiós(...). Ya no era hombre abatido por el temor a los sufrimientos, sino cristiano preparado para el triunfo"
Los detalles de la muerte de Juan Roig se pudieron saber cuando su tío Jaime Marés se enteró de que sus sobrino había sido sacado con violencia de su casa; temiéndse lo peor, lo comunicó inmediatamente a un amigo suyo que se había ofrecido para ayudarlo.
Uno de los verdugos confesó a un amigo suyo: "¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió",confesión que después hizo llegar a la madre y hermanas del siervo de Dios.
"¡Ah! Aquel chico rubio era un valiente, murió predicando. Murió diciendo que nos perdonaba y que pediría a Dios que nos perdonara. Casi nos conmovió"
Para los testigos interrogados en la investigación diocesana en el caso del Siervo de Dios creen que se trató de un verdadero martirio:
"El único motivo por el que lo mataron fue porque era católico. Porque era un chico que destacaba a nivel religioso. No tenía otra vinculación que la parroquia. Murió por defender a Cristo."
Us recordo que la Rosa Deulofeu va ser presidenta de l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle, d'ell va dir:
"Joan Roig era una persona profundament tocada per la paraula de Déu i és aquesta experiència del seu amor per Jesucrist la que li va donar la fortalesa en el moment en que el van matar"
"El seu testimoni de vida pot arlar a molts joves actuals(...) que sigui la vida d'aquest jove qui parli als joves"
Ets al Facebook? Doncs uneix-te al grup
6.9.09
1600 anys després... del pergamí a internet!
El Codi Sinaitic (potser la bíblia més antiga del món) ja es pot consultar en línia!Aquesta imatge la podem veure a la Galeria Online de la British Library, on trobarem una explicació de la importància d'aquest document, de quan i com va ser escrit, així com altres enllaços d'interès com la Codex Sinaiticus Project Webside. Si des d'aquesta última pàgina cliquem on diu "see the manuscript", podrem veure les pàgines del manuscrit digitalitzades! Tota una curiositat pels no entesos com jo i suposo que una bona font pels estudiosos i els investigadors!
26.8.09
Lectures per aprofundir
Buscar el sentit de la existència humana i anar descobrint les debilitats i els anhels més profunds de tot ésser humà, és l'exercici reflexiu que fa l'autor del llibre "El Regreso del hijo pródigo: meditaciones ante un cuadro de Rembrandt". Amb un redactat molt planer i accessible, Henri J M. Nouwen, ens explica com el va captivar aquest quadre el primer cop que el va veure per casualitat. Com el van atraure aquelles mans del pare que reposen sobre les espatlles del seu fill i l'acullen amb tanta dolcesa.
A partir d'aquí, i durant cinc anys, l'autor va anar endinsant-se en cada personatge, identificant-se amb cada un d'ells. Comença pel fill petit, segueix pel fill gran i acaba en la figura del Pare. El llibre, a través de la paràbola que escenifica el quadre, de les pròpies experiència de l'autor i, fins i tot, de la vida del pintor de l'obra, presenta un itinerari cap a l'edat espiritualment adulta on, finalment, la persona pren consciència de la importància d'esdevenir "pare" que, imitant el Crist, abandona els egoismes per estimar incondicionalment els altres.
Encara que jo l'he llegit en castellà, em consta que també està editat en català. Si teniu ganes d'endinsar-vos en un camí espiritual vàlid per a qualsevol persona, us el recomano. Bona lectura!
Henri J.M Nouwen. El Regreso del hijo pródigo: Meditaciones ante un cuadro de Rembrandt. Madrid: PPC, 1995. (Colección sauce, 8) 156 p.
21.8.09
Visita cuntural: el MEV
Ahir vaig tenir ocasió de visitar el Museu Episcopal de Vic i he de dir que val la pena apropar-s'hi.
És tot un món endinsar-se en la iconografia cristiana romànica i gòtica.
Pintures i escultures, en una rica col·lecció de retaules, maresdedéus, frontals d'altars, etc. et transporten a un món de sants, àngels i dimonis; martiris i miracles; pecat original i redempció; anunciació, neixement i epifania del Senyor, així com també la seva crucificció, ressurrecció i assumpció, entre moltes d'altres històries...
Sense Oblidar ni desmerèixer les altres col·leccions que té el museu, com les peces de diferents cultures mediterrànies -egípcia, fenícia, grega, romana, àrab, etrusca...- o les de diferents materials (pell, orfebreria, vidre...). Tot plegat presentat en un edifici nou i modern que fa lluir com es mereix el fons que conté.
Només dir-vos que vam necessitar més de dues hores per gaudir mínimament de les obres exposades! Una delícia!
Si encara no l'heu visitat, ja us el podeu apuntar a l'agenda!
15.8.09
Tres mesos després...
Avui és la festa de l'Assumpció de Maria. Quin signe tan gran d'esperança per tota l'Església!
Ella, model de santedat (en la humilitat i l'entrega) es reuneix amb Jesucrist dalt del cel en cos i ànima!
Us imagineu quina benvinguda debia tenir?!
15.5.09
Devoció de fusta i pedra
He anat a veure l'exposició Imatges medievals de culte que recull talles de la col·lecció El conventet i que realement val molt la pena. Així que, si heu de veniu per Girona abans del 24 de maig, us animo a visitar la Fontana d'or on hi ha aquesta exposició d'entrada grtuïta!
En un petit recorregut, molt ben il·luminat, descobrim talles d'una mida considerable i un policromat prou ben conservat que ens parlen de com era la devoció cristiana entre els S. XII i XVI. Hi trobem des de calvaris, epifanies fins a imatges de diversos sants, com St Pere vessant les seves llàgrimes, Maria Magdalena o Sta Bàrbara...
4.5.09
Roses a Bombai!
Aquest cap de setmana he devorat un llibre meravellós! I, de nou, m'ha portat a la realitat de la Índia (com la Història de l'Iqbal o la pel·lícula Slumdog Millionaire, que també he vist no fa gaire i que, si encara no heu vist, també us recomano).
El llibre en qüestió és titula "Somriures de Bombai" i és el relat de Jaume Sanllorente, un jove Barceloní a qui la providència va portar fins a la Índia i la seva sensibilitat i generositat envers els pobres va dur-lo a fundar l'ONG Sonriures de Bombai.
El llibre és de lectura amena i que enganxa, amb imatges, pensaments i reflexions sincers i savis. Com a mostra us n'escric un fragmant... (espero que en Jaume no s'enfadi per vulnerar els seus drets d'autor i que serveixi per engrescar-vos a buscar el llibre i llegir-lo)
A la pàgina 45 llegim:
"Recordo una escena bonica, potser intrascendent per ella mateixa, però que no oblidaré mentre visqui. Devien ser les dotze del migdia quan el taxi en que anava va aturar-se (...)
A l'alçada del Jazz by the Bay, un dels locals amb orquestres en viu més poplars de la ciutat, una vella va a apropar-se a la finestra del cotxe amb un somriure hipnòtic. Els seus ulls irradiaven la bondat més absoluta i el seu rostre, molt moré, estava notablement arrugat degut al pas dels anys i, segurament, tambñe a la pena i la solitud. Era venedora de roses, com les que duia a la mà, fresques i d'un vermell intens, tant com l'interès que va despertar-me.
-Compri'm una flor, li ho prego -va demanar amb veu melosa-, la seva xicota estarà contenta.
-Senyora, no tinc xicota.
-Doncs jo seré la seva xicota -va dir dolçament. Sense deixar de somriure.
La tendresa d'aquella dona va arribar-me tant al fons, que li vaig comprar tot el pom, i li vaig donar la quantitat de rupies equivalent al cost de molts més poms. La seva expressió d'alegria va ser un regal bonic, i vaig sorprendre'm content i feliç de veure el somriure d'aquella velleta, en pensar en la seva alegria, la seva il·lusió. A partir d'aquest moment vaig començar a percebre, amb intensitat, com era de plaent l'acció de donar. Lliurar sense esperar res a canvi. Regalar només pensant en qui rep.
(...)
El semàfor (possiblement dels pocs que es respecten a tot la ciutat) va posar-se verd i el taxi va avançar. En un intent de tornar-li les roses (perquè eren de la meva xicota, i la meva xicota era ella), les flors van volar pels aires i van formar un bonic núvol vermell enmig d'aquella ciutat polsegosa. El paisatge que deixava enrera era d'una bellesa impagable: la vella, contenta i somrient, encerclada de pètals vermells que dansaven al seu voltant abans de sucumbir a l'inevitable instant de la caiguda"
16.4.09
Dia Internacional contra l'esclavitud infantil
Concentració avui a les 20 h. a la Plaça St Jaume de Barcelona.
(orgamitza: Moviment Cultural Cristià)
El 16 d'abril de 1995 va morir assassinat el jove cristià de 12 anys Iqbal Mashi (a la fotografia). Nascut al Pakistan va ser nen esclau des dels 4 anys. Més tard, va militar en el Front de Liberació del treball Forçat al Pakistan, des d'on va lluitar contra l'esclavitud infantil aconseguint el tancament d'algunes empreses. Va rebre premis internacionals a Estocolm i Boston, amb els quals va obrir una escola. La màfia de les catifes el va assessinar el dia 16 de febrer de 1995.
Es calcula que hi ha uns 400 mil·lions de nens esclaus!!!
- nens soldats
- infants explotats sexualment
- nens assassinats per traficar amb els seus òrgans
- nens explotads en règim d'esclavitud
- ...
LES CAUSES
- Falta d'escrúpols del sistema multinacional que només busca el màxim benefici econòmic.
- Passivitat política dels organismes internacionals i de tots els grups parlamentaris en general.
- El silenci i la passivitat des dels sindicats dels països rics.
- La societat consumista del 1r món que tanca els ulls davant la realitat de l'explotació.
15.4.09
6.4.09
La Creu dels Joves!
Es van calentant els motors de les Jornades Mundials de la Joventut que se celebraran a Madrid el mes d'agost del 2011. Aquest diumenge de Rams, com ja va sent tradició, els joves han fet el relleu de la Creu que precidirà la trobada: La creu dels joves.
El 22 d'Abril de 1984, a la clausura de l'Any de la Redempció, el Sant Pare Joan Pau II lliurà aquesta creu als joves amb l'encàrrec de que la duguessin al món com a signe de l'amor del Senyor envers la humanitat. Des de llavors ha visitat tots els continents i sempre ha estat al costat de l'altar durant les Jornades Mundials de la Joventut.
Des del meu ordinador busco informació i segueixo amb molta tendresa i emoció aquest gest tan senzill i expresiu de la nostra Església. Un munt de records i emocions em vénen a la memòria quan revisc les meves trobades (vaig anar a la Visita del Sant Pare a Madrid el 2003 i després a les JMJ de Colònia el 2005). No es pot explicar el que es viu, val la pena experimentar-ho, animo a tot els qui pugueu a participar-hi!
9.3.09
"Veig coses meravelloses!"
Navegant per la xarxa, la providència m'ha apropat aquest cap de setmana a conèixer la figura de Santo Domingo Savio (St. Domènec) i, justament, avui és l'aniversari de la seva mort, per això us convido a llegir una mica la vida d' aquest joveníssim testimoni de santedat.Afegeixo el relat d'un miracle que va fer a Barcelona!
"Marzo de 1936. En Barcelona España, Consuelo Adelantado, de 16 años, oratoriana de las Hijas de María Auxiliadora, a consecuencias de una caída quedó con el codo fracturado ( fractura doble y dislocación ). La cosa se complicó al no acudir enseguida el médico. Cuando la ve el Dr. Pamarola el estado de la enferma había empeorado y se hacía necesaria una operación con muy pocas probabilidades de quedar completamente bien.
La noche del 22 de marzo la niña tiene un sueño. Se le aparece un sacerdote desconocido que le ordena comenzar una novena y poner toda su confianza en este santo. Le asegura, además, que el viernes siguiente estará completamente curada.
Cuando al día siguiente cuenta el sueño a las hermanas estas quisieron saber quién había sido el sacerdote del sueño. Le muestran varias fotos. Lo encuentran rápido. Había sido el sacerdote Juan Cagliero, compañero de estudios de Domingo Savio y más tarde Cardenal de la Iglesia.
La enferma comenzó enseguida la novena. Llegó el viernes 27 y el brazo no había mejorado; seguía pesado y tan hinchado como antes. A las 4 de la mañana, sin perder la fe, invoca fervorosamente al santo y ¡oh maravilla! instantáneamente sintió como si le quitaran un gran peso de encima y empezó a mover el brazo sin dolor alguno. Enciende la luz y ve con sorpresa que la hinchazón ha desaparecido y el brazo está completamente curado.
Se levanta, va a misa y cuenta a las hermanas el milagro.
Luego se sienta al piano para tocar varios ejercicios sin experimentar la menor dificultad y con una inmensa alegría. ¡Estaba curada!
Esos fueron los dos milagros examinados y aprobados para la Beatificación."
http://www.santodomingosavio.com.ar/#labeatificacion
"Veig coses meravelloses" van ser les seves últimes paraules en el seu llit de mort.
8.3.09
4.3.09
T-Déu: viatja amb Sant Pau
Diumenge passat vam tenir la XII Trobada General del Moviment Cristià de Joves. Vam trobar-nos una cinquantena de Joves a les instal·lacions del Col·legi Jesús, Maria i Josep (Parròquia de Sant Josep Manyanet) de Barcelona i vam passar una dia de germanor. El programa era força complert: trobada, pregària d'inici, activitat de matí "viatgem amb Sant Pau", Eucaristia -amb el pas a la militància de 4 joves-, dinar, activitat de tarda i hora dels adéus.
El Moviment Crsitià de Joves és un moviment d'Església d'acció catòlica general. Jo el veig com un punt de trobada i un referent d'identificació dels joves cristians de la nostra diòcesi. D'alguna manera vol recollir l'herència de l'antiga FJCC (Federació de Joves Cristians de Catalunya) posant en marxa un espai per aprofundir en la fe més enllà de la pròpia parròquia o moviment especialitzat. Es tracta de fer església i de viure uns ideals comuns:
els d'un estil de vida que es manifesta explícitament creient i estima de cor l’Església (document Base)
- EL MILLOR DE LA TROBADA: L'ambient de bon rotllo!
- EL QUE MÉS EM VA TRIUMFAR: La dinàmica de les cartes (cadascú escrivia la pròpia adreça en un sobre amb el segell i tot, i el donava a qui volia per iniciar una correspondència a l'estil de les cartes de Sant Pau)
- EL PITJOR: Vaig trobar a faltar el solet (va fer un dia ben rúfol) i que vinguessin companys i companyes de l'Arxiprestat de la Cisa i Mataró!
25.2.09
Recepta de Quaresma
Per viure la quaresma amb sentit necessitem tres ingredients bàsics:
1r el dejuni: A part de no menjar carn els divendres, de què més podem dejunar? tv, oci, capritxos... quan un dejuna convençut i content, guanya una partida a l'egocentrisme i a
l'aburgesament.
Mireu què ens diu un noi de 13 anys de Chimbote, al Perú (està malalt, els seus pares li van transmetre la sida en néixer)
"Saben que estoy viendo que ofrecer en esta semana santa a jesus, se me hace dificil...pensaba hacer ayuno no tiene sentido ya que siempre paso hambre, no seria dificil dejar de comer..no tomar medicinas tampoco porque dejo de tomarlas por falra de dienro muchas veces,
dejar de comer frutas tampoco poque cais no como. dejar de ver television menos porque no tengo television.. dejar de comer helados o dejar de comprar ropa mucho emnos no hago eso.. que haria dejar de jugar futbol eso puedo hacerlo ya que si juego ahora., nada piedo ofrecer a dios...dejar de pensar es dificil ya que siempre sueño cosas bonitas...eso al menos tengo bonito.
bueno pensare hasta el sabado....pero si ofrecere rezar mas de rodillas ya que eso em cansa.. tambien ser mas generoso y servicial eso si hare...pero n retiros no em gustan me vuelvo loco. aparte los curas me alocan mas...mucho hablan y poco hacen.
bueno estoy loco ya vere que la virgen me ilumine y asi viva bien la cuaresma y la semana santa.. aleluya resucito...
2n la caritat: Aquest punt no necessita massa comentaris... però, per si no sabeu per on decidir-vos, us faig un parell de suggeriments:
“ITINERARIO CHIMBOTE”.
El “Itinerario CHIMBOTE” quie
re informar y concienciar sobre las vicisitudes
que pasan un grupo de personas con SIDA, que viven en condiciones de pobreza extrema,
en el pueblo deChimbote (Perú), y que no perciben ninguna
ayuda pública ni privada para subsistir.
Podéis solicitar información directament
a voluntariat@aiv.es pidiendo un tríptico, en
catalán o castellano, o bien directamente efectuar vuestra donación a la cuenta, en La Caixa,
CCC 2100.3019.16.2200507372 desde España.
L'enllaç és:
Operación Esperanza
Operación Esperanza-Taizé Emili Papirer, 0081 0076 31 0001071809 Banco Sabadell Atlántico, Plaça Anselm Clavé s/n, 08740 Sant Andeu de la Barca
Barcelona Tel. (34) 93 653 08 53
(si voleu, podeu afegir-ne més a la llista!!!)
3r la pregària: Aturar-se uns minuts al dia per reflexio
nar qui sóc i què faig i compartir-ho lliurement amb Aquell que va donar la vid
a per nosaltres és un exercici que val molt la pena.
Si sou internautes habituals, us convido a fer una aturada a Espai Sagrat
i, pels devots de Maria, què us sembla resar-li en directe
davant la gruta de Lourdes?
Si cuinem una bona Quaresma,
el resultat serà una Bona Pàsqua!
23.2.09
Des d'aquí li envio una forta abraçada fraternal (una més de les moltíssimes que deuria rebre ahir abans, durant i després de la cerimònia).
Ja portem alguns cursos fent camí plegats en la catequesi dels joves a la parròquia i només vull dir-te que estic segura que seràs un bon capellà. Enhorabona, Miquel!
També felicito en Jordi (amb qui també vaig coincidir un temps a la parròquia) i en Manel. Gràcies per la vostra generositat en fer aquest pas tan important!
11.2.09
150 anys després...
Aquest matí he pogut seguir a través d'internet a TV Lourdes la missa internacional que s'he fet des de Lourdes. Tinc un molt bon record del santuri, on, fa alguns anys, vaig anar de pelegrinatge a acompanyar malalts amb l'Hospitalitat de Barcelona. Crec que des d'aquell viatge la Mare de Déu és una mica més a prop meu!
6.1.09
Rosa Deulofeu, un regal per la nostra Església!
Suposo que tots coneixeu el testimoni de la Rosa Deulofeu (en tenim un recull en aquest enllaç: http://xarxajc.iespana.es/biografies/rosadeulofeu.htm.)
La notícia és que: "El Cardenal Lluis Martínez Sistach ha comunicat que l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit iniciar la causa de beatificació i canonització de la noia seglar Rosa Deulofeu, que mori a Barcelona el 5 de gener de 2004." (Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona)
Personalment, vaig coincidir un parell de vegades amb la Rosa. La veritat és que no la vaig conèixer gaire. Però sí que he recollit els fruits del seu esforç. D'una banda, gaudint de la peregrinació que la Delegació de Joventut va organitzar -de manera excel·lent- a la visita del St. Pare a Madrid l'any 2003 (quan la Rosa ja estava malalta, tot i que encara no ho sabia...) i després amb el seu suport a la Causa de Beatificació del Jove màrtir Joan Roig i Diggle (ella va presidir l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle) -amb la qual ara jo m'hi implico directament-
En fi, ha de ser realment una font d'esperança per a nosaltres el testimoni de la Rosa. Llegint els seus textos i les seves reflexions ens adonem que Crist estava realment en ella i hem de donar gràcies a Deú perquè la nostra diòcesi pogui gaudir d'aquest do tan gran!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)